L'estimulació nerviosa elèctrica transcutània (TENS) funciona segons els principis de la modulació del dolor a través de mecanismes perifèrics i centrals. En administrar impulsos elèctrics de baix voltatge mitjançant elèctrodes col·locats a la pell, la TENS activa grans fibres A-beta mielinitzades, que inhibeixen la transmissió de senyals nociceptius a través de la banya dorsal de la medul·la espinal, un fenomen descrit per la teoria de control de la porta.
A més, la TENS pot induir l'alliberament d'opioides endògens, com ara endorfines i encefalines, que atenuen encara més la percepció del dolor en unir-se als receptors opioides tant en el sistema nerviós central com en el perifèric. Els efectes analgèsics immediats es poden manifestar entre 10 i 30 minuts després de l'inici de l'estimulació.
Quantitativament, els assajos clínics han demostrat que la TENS pot conduir a una reducció estadísticament significativa en les puntuacions VAS, normalment entre 4 i 6 punts, tot i que les variacions depenen dels llindars de dolor individuals, la condició específica del dolor que es tracta, la col·locació dels elèctrodes i els paràmetres d'estimulació (per exemple, freqüència i intensitat). Alguns estudis suggereixen que les freqüències més altes (per exemple, 80-100 Hz) poden ser més efectives per al maneig del dolor agut, mentre que les freqüències més baixes (per exemple, 1-10 Hz) poden proporcionar efectes més duradors.
En general, la TENS representa una teràpia complementària no invasiva en el maneig del dolor agut, que ofereix una relació benefici-risc favorable alhora que minimitza la dependència de les intervencions farmacològiques.
Data de publicació: 07 d'abril de 2025
