La comparació entre la TENS (estimulació nerviosa elèctrica transcutània) i l'EMS (estimulació muscular elèctrica), amb èmfasi en els seus mecanismes, aplicacions i implicacions clíniques.
1. Definicions i objectius:
DESENES:
Definició: La TENS consisteix en l'aplicació de corrents elèctrics de baix voltatge a la pell mitjançant elèctrodes, principalment per al control del dolor.
Objectiu: El seu objectiu principal és alleujar el dolor agut i crònic estimulant els nervis sensorials, modulant així la percepció del dolor i promovent l'alliberament d'opioides endògens.
Serveis mèdics d'emergència mèdica:
Definició: L'EMS fa referència a l'aplicació d'impulsos elèctrics a grups musculars, provocant contraccions involuntàries.
Objectiu: L'objectiu principal és millorar la funció muscular, augmentar la força, prevenir l'atròfia i promoure la rehabilitació després d'una lesió o cirurgia.
2. Mecanismes d'acció
DESENES:
Teoria del control de la porta: La TENS funciona principalment sota la teoria del control de la porta, on l'estimulació de les fibres A-beta grans inhibeix la transmissió dels senyals de dolor transportats per les fibres C petites al sistema nerviós central.
Alliberament d'endorfines: La TENS de baixa freqüència (1-10 Hz) pot estimular l'alliberament d'endorfines i encefalines, que s'uneixen als receptors opioides del cervell i produeixen efectes analgèsics.
Alteració del llindar del dolor: l'estimulació pot alterar els llindars de percepció del dolor, permetent que les persones experimentin menys dolor.
Serveis mèdics d'emergència mèdica:
Activació de les neurones motores: l'EMS activa les neurones motores directament, cosa que provoca el reclutament i la contracció de les fibres musculars. Les contraccions poden ser voluntàries o involuntàries, depenent dels paràmetres establerts.
Tipus de contracció muscular: l'EMS pot induir tant contraccions isotòniques (escurçament de les fibres musculars) com contraccions isomètriques (tensió muscular sense moviment), depenent de l'aplicació.
Augment del flux sanguini i la recuperació: Les contraccions milloren la circulació local, cosa que pot ajudar a eliminar els residus metabòlics i subministrar nutrients, promovent així la recuperació i la reparació muscular.
3. Configuració dels paràmetres
DESENES:
Freqüència: Normalment oscil·la entre 1 Hz i 150 Hz. Les freqüències més baixes (1-10 Hz) són efectives per a l'alliberament endògen d'opioides, mentre que les freqüències més altes (80-100 Hz) poden proporcionar un alleujament del dolor més ràpid.
Durada del pols: Varia de 50 a 400 microsegons; les durades del pols més àmplies poden estimular capes de teixit més profundes.
Modulació: Els dispositius TENS sovint tenen configuracions per a la modulació del pols per evitar l'acomodació, garantint una eficàcia contínua.
Serveis mèdics d'emergència mèdica:
Freqüència: Generalment s'estableix entre 1 Hz i 100 Hz. Les freqüències entre 20 Hz i 50 Hz són habituals per a l'entrenament muscular, mentre que les freqüències més altes poden induir una fatiga ràpida.
Durada del pols: Normalment oscil·la entre 200 i 400 microsegons per garantir una activació eficaç de la fibra muscular.
Cicle de treball: els dispositius EMS sovint utilitzen cicles de treball variables per optimitzar les fases de contracció muscular i recuperació (per exemple, 10 segons activat, 15 segons desactivat).
4. Aplicacions clíniques
DESENES:
Maneig del dolor: S'utilitza àmpliament per a afeccions com el dolor lumbar crònic, l'artrosi, el dolor neuropàtic i la dismenorrea.
Dolor postoperatori: es pot utilitzar per reduir la dependència dels analgèsics farmacològics després de procediments quirúrgics.
Efectes fisiològics: També pot reduir la tensió muscular, millorar la mobilitat i augmentar el confort general del pacient.
Serveis mèdics d'emergència mèdica:
Rehabilitació: S'utilitza en fisioteràpia per a pacients que es recuperen de cirurgies o lesions per mantenir la massa i la funció muscular.
Entrenament de força: s'utilitza en medicina esportiva per millorar la força i la resistència dels atletes, sovint juntament amb mètodes d'entrenament tradicionals.
Maneig de l'espasticitat: Pot ajudar a controlar l'espasticitat en afeccions neurològiques promovent la relaxació muscular i reduint les contraccions involuntàries.
5. Col·locació i configuració dels elèctrodes
Col·locació d'elèctrodes TENS:
Els elèctrodes es col·loquen estratègicament sobre o al voltant de les zones doloroses, amb configuracions que sovint segueixen patrons de dermatomes o punts desencadenants per optimitzar l'alleujament del dolor.
Col·locació d'elèctrodes EMS:
Els elèctrodes es col·loquen sobre grups musculars específics, garantint que tot el ventre muscular estigui cobert per aconseguir contraccions efectives.
6. Seguretat i contraindicacions
Seguretat de la TENS:
Generalment és segur per a la majoria de poblacions; tanmateix, es recomana precaució en persones amb certes afeccions com ara marcapassos, lesions cutànies o afeccions que alteren la sensibilitat.
Els efectes adversos solen ser mínims, incloent-hi irritació de la pell o molèsties als llocs d'injecció dels elèctrodes.
Seguretat del servei d'emergències mèdiques (EMS):
Tot i que generalment és segur, l'EMS s'ha d'utilitzar amb precaució en pacients amb trastorns neuromusculars, embaràs o certes afeccions cardiovasculars.
Els riscos inclouen dolor muscular, irritació de la pell i, en casos rars, rabdomiòlisi si s'utilitza incorrectament.
Conclusió:
En resum, la TENS i la EMS són modalitats d'electroteràpia valuoses, cadascuna amb mecanismes, aplicacions i resultats terapèutics diferents. La TENS se centra principalment en l'alleujament del dolor mitjançant l'estimulació dels nervis sensorials, mentre que la EMS s'utilitza per a l'activació i la rehabilitació muscular.
Data de publicació: 06-12-2024
