1. Què és la dismenorrea?
La dismenorrea fa referència al dolor que experimenten les dones a la part inferior de l'abdomen o la cintura durant la menstruació, i que també es pot estendre a la zona lumbosacra. En casos greus, pot anar acompanyada de símptomes com ara nàusees, vòmits, suors fredes, mans i peus freds i fins i tot desmaios, cosa que afecta significativament la vida diària i la feina. Actualment, la dismenorrea es classifica habitualment en dos tipus: primària i secundària. La dismenorrea primària es produeix sense cap anomalia aparent dels òrgans reproductors i sovint es coneix com a dismenorrea funcional. És més prevalent entre les adolescents que no estan casades o que encara no han donat a llum. Aquest tipus de dismenorrea normalment es pot alleujar o desaparèixer després d'un part normal. D'altra banda, la dismenorrea secundària és causada principalment per malalties orgàniques que afecten els òrgans reproductors. És una afecció ginecològica comuna amb una taxa d'incidència del 33,19%.
2.símptomes:
2.1. La dismenorrea primària s'experimenta amb més freqüència durant l'adolescència i sol aparèixer entre 1 i 2 anys després de l'inici de la menstruació. El símptoma principal és el dolor abdominal inferior que coincideix amb un cicle menstrual regular. Els símptomes de la dismenorrea secundària són similars als de la dismenorrea primària, però quan és causada per l'endometriosi, sovint empitjora progressivament.
2.2. El dolor sol començar després de la menstruació, de vegades fins a 12 hores abans, i el dolor més intens es produeix el primer dia de la menstruació. Aquest dolor pot durar de 2 a 3 dies i després disminueix gradualment. Sovint es descriu com a espasmòdic i generalment no va acompanyat de tensió als músculs abdominals ni de dolor de rebot.
2.3. Altres possibles símptomes inclouen nàusees, vòmits, diarrea, marejos, fatiga i, en casos greus, pal·lidesa i suors fredes.
2.4. Les exploracions ginecològiques no revelen cap troballa anormal.
2.5. Es pot fer un diagnòstic clínic basant-se en la presència de dolor abdominal inferior durant la menstruació i els resultats negatius de l'exploració ginecològica.
Segons la gravetat de la dismenorrea, es pot classificar en tres graus:
*Lleu: Durant o abans i després de la menstruació, hi ha un lleuger dolor a la part inferior de l'abdomen acompanyat de mal d'esquena. No obstant això, es poden dur a terme activitats diàries sense sentir-se incòmode en general. De vegades, poden ser necessaris analgèsics.
*Moderat: Abans i després de la menstruació, hi ha dolor moderat a la part inferior de l'abdomen juntament amb mal d'esquena, nàusees i vòmits, així com extremitats fredes. Prendre mesures per alleujar el dolor pot proporcionar un alleujament temporal d'aquestes molèsties.
*Greu: Abans i després de la menstruació, hi ha un dolor intens a la part inferior de l'abdomen que fa que sigui impossible seure tranquil·lament. Afecta significativament la feina, l'estudi i la vida quotidiana; per tant, cal repòs al llit. A més, poden aparèixer símptomes com ara pal·lidesa i suor freda. Malgrat que s'han tingut en compte els intents de prendre mesures per alleujar el dolor, no proporcionen un alleujament significatiu.
3. Fisioteràpia
Un gran nombre d'estudis clínics han demostrat l'efecte significatiu de la TENS en el tractament de la dismenorrea:
La dismenorrea primària és una afecció crònica que afecta principalment les dones joves. S'ha suggerit l'estimulació nerviosa elèctrica transcutània (TENS) com una modalitat eficaç de reducció del dolor en la dismenorrea primària. La TENS és un mètode no invasiu, econòmic i portàtil amb riscos mínims i algunes contraindicacions. Quan cal, es pot autoadministrar diàriament durant les activitats quotidianes. Diversos estudis han investigat l'eficàcia de la TENS per reduir el dolor, disminuir l'ús d'analgèsics i millorar la qualitat de vida en pacients amb dismenorrea primària. Aquests estudis tenen algunes limitacions pel que fa a la qualitat metodològica i la validació terapèutica. Tanmateix, els efectes positius generals de la TENS en la dismenorrea primària trobats en tots els estudis anteriors van indicar el seu valor potencial. Aquesta revisió presenta les recomanacions clíniques per als paràmetres de la TENS per al tractament dels símptomes de la dismenorrea primària basades en estudis publicats anteriorment.
Com tractar la dismenorrea amb productes d'electroteràpia?
El mètode d'ús específic és el següent (mode TENS):
①Determineu la quantitat adequada de corrent: ajusteu la intensitat del corrent del dispositiu d'electroteràpia TENS en funció de quant de dolor sentiu i del que us resulti còmode. Generalment, comenceu amb una intensitat baixa i augmenteu-la gradualment fins que sentiu una sensació agradable.
②Col·locació dels elèctrodes: Col·loqueu els pegats d'elèctrodes TENS a la zona que fa mal o a prop. Per al dolor de la dismenorrea, podeu col·locar-los a la zona adolorida de la part inferior de l'abdomen. Assegureu-vos de fixar els elèctrodes fermament contra la pell.
③Trieu el mode i la freqüència adequats: els dispositius d'electroteràpia TENS solen tenir un munt de modes i freqüències diferents per triar. Pel que fa a la dismenorrea, la freqüència òptima per a l'alleujament del dolor és de 100 Hz, podeu optar per una estimulació contínua o pulsada. Només cal que trieu un mode i una freqüència que us resultin còmodes per obtenir el millor alleujament del dolor possible.
④Temps i freqüència: Depenent del que us funcioni millor, cada sessió d'electroteràpia TENS hauria de durar normalment entre 15 i 30 minuts, i es recomana utilitzar-la d'1 a 3 vegades al dia. A mesura que el vostre cos respongui, no dubteu a ajustar gradualment la freqüència i la durada d'ús segons calgui.
⑤Combinació amb altres tractaments: Per maximitzar l'alleujament de la dismenorrea, pot ser més eficaç combinar la teràpia TENS amb altres tractaments. Per exemple, proveu d'utilitzar compreses de calor, fer estiraments abdominals suaus o exercicis de relaxació, o fins i tot rebre massatges: tot pot funcionar conjuntament en harmonia!
Trieu el mode TENS i, a continuació, connecteu els elèctrodes a la part inferior de l'abdomen, a cada costat de la línia mitjana anterior, 7,5 cm per sota del melic.
Data de publicació: 16 de gener de 2024
